Breu retrat de Teresa Roca Soler, estimada besàvia
El retratista,
baixa estatura i petit bigoti, corra atabalat per la sala muntant el fons d’un
decorat. Avui, festivitat de Santa Eulàlia, la Teresina ha aprofitat per venir
amb les seves filles, la Maria i la Pepita, totes tres mudades i amb pinta i
mantellina, a fer-se un retrat pel record d’aquest dia.
Asseguda
en una règia butaca i custodiada per una filla a cada costat, la Teresina
espera i mentre, no pot evitar recordar:
Nascuda
a Barcelona a l’any 1879, els seus pares Joan i Maria la varen casar als 17
anys amb en Salvador, home que en tenia 30. Encara inexperta i innocent, és va
trobar mare de dues nenes i baix les exigències del seu espòs, que cada cop
anaven a més. I el cervell de la Teresina també avançava escoltant, llegint,
aprenent, calculant... El caràcter del seu marit era pitjor per moments, i el
tracte que les seves filletes i ella rebien, com a mare i com a dona, no ho
podia consentir i la rebel·lava interiorment. Un dia, va obrir la porta de casa
seva, perquè era ben seva, i li va manar a en Salvador que marxés per sempre
més.
Sola,
per les nits espantada i confosa, de dia valenta i decidida pel be de les nenes,
va encarar la vida de les tres en una societat on no era gents habitual ni
fàcil que una dona prengués una decisió tant radical.
La
herència que li corresponia dels pares, va saber-la conservar i fer-la créixer,
treballant molt i envoltant-se de persones educades i de lletres, que la van
representar i tenir cura dels seus interessos en un món d’homes, on una dona no
podia ser, ni tenir, ni tant sols manar... Tot fins arribar aquí, amb les
filles grans, i havent-la fet ja àvia la Pepita de la menuda M. Teresa.
.....................................................................................................................
Encara hauria
de viure una guerra sense sentit, que va enfrontar tot un país, el qual va haver després que remuntar. El
distanciament de la seva filla Maria pel seu matrimoni, i que va morir
malauradament als 52 anys. La consolidació dels negocis. Les compres de la casa
de Blanes, a la vora del mar, i de la torre del Guinardó, on Barcelona
respirava aires de muntanya. El casament de la néta, enamorada d’un noi de
Tarragona, al Monestir de Poblet. I la il·lusió pel naixement de les dues
precioses besnétes, la Magda i la Pepo.
Varen sorgir
molts de retrats per omplir l’àlbum de la vida de la besàvia Teresina, que si bé
va renunciar a l’estimació d’un home, sempre és va veure envoltada de l’immens amor
de la seva família.
I va ser la família
qui aquella tarda del 18 de novembre de 1950, amb els seus braços plens de dolçor i
fortalesa a la vegada, va ajudar-la a marxar cap a la porta del cel, on la
Teresina hi va arribar amb 74 anys, per ser rebuda, com la bona persona que
havia sigut, pel Déu en el qual ella sempre hi va tenir dipositada la fe. Afora,
en el preuat jardí de la torre, l’heura continuava creixent, i el gessamí
s’acomiadava fins a la propera primavera. Ella és va emportar l’estimació dels
seus, i els hi va deixar la força de tot un esperit.
Avui, aquesta
força sobreviu en el sentiment i l’ànima de casa nostra, i ens ajuda a
continuar lluitant, amb la mateixa dignitat que la Teresina amb la seva filla Pepita
i la seva neta M. Teresa, ens
varen ensenyar a fer-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario